Retorn al per equips, i retorn a la normalitat. Victòria 7 a 3 en un matx estrany i amb un resultat final enganyós. També podríem haver perdut.

Els del Vendrell B es devien emportar una sorpresa quan, en arribar, varen descobrir que teníem algunes baixes. El dolent és que alguns del nostre equip també ens vam emportar la sorpresa: el Fede i jo vam estar tota la setmana preparant-nos a fons contra un rival i amb un color, per descobrir en arribar al club que ens tocava un altre rival, i un altre color...

En fi, que el matx començava amb les baixes importants del Pérez i la Yolanda, però l’alta inesperada del Torres, que defensava el quart tauler. Teníem aventatge d’elo en tots els taulers, llevat del quart, de manera que la victòria hagués hagut de ser fàcil. Però vam patir, i això malgrat que la cosa va començar bé.

El Fede, que sempre que juga al tercer tauler, guanya, va aprofitar les blanques (inesperades) per aixafar el rival amb una siciliana tancada amb atac de mat, jugant a l’estil Pérez, per col·locar l’1-0 al nostre favor.

Immediatament, el J.M.Martí va establir el 2-0 amb una miniatura, amb negres. Va jugar una Grünfeld, amb resultat obvi. Què bona és la Grünfeld. Està clar que aquest noi, està progressant molt. Ja s’ha adonat de quina és la defensa que cal jugar contra 1.d4

I, ràpidament, el Jordi Anglí, 3 a zero, com a resultat del seu típic plantejament d’aixafament posicional. L’Anglí, amb blanques, és com una boa constrictor. Estrangula, i estrangula.

A continuació, el Martin, molt afectat psicològicament pel fet de jugar inesperadament amb negres, va aconseguir una posició completament perduda. De manera que quan el rival li va demanar taules, les hi va concedir, generosament, i 3.5 a 0.5.

El Xavi Muñoz, amb la seva incombustible anglesa, va guanyar les dues qualitats i la partida, en ràpida successió, per col·locar el 4.5 a 0.5 que, teòricament, és un resultat irremontable.

Però aquí comença el patiment. De les cinc partides que quedaven, totes estaven pitjor. El Salva, al primer, tenia torre i cinc peons contra dues peces i sis peons del contrari, una posició per patir. El Torres, tenia també una mala posició, amb peó de menys i peces passives. El Gea, dos peons de menys i posició trista i lamentable. El César un peó de menys i rei en boles. L´únic que no tenia material de menys era el Pablo Mir, tot i que estava en una posició una mica apretada.

Per tant, malgrat el 4.5 a 0.5 no veia jo la cosa massa clara, així que vaig anar al colomar a mirar posicions de la Grünfeld i resar una miketa.

Però sembla que no calia patir tant. Enguany, no sé ben bé què passa, però sembla que tenim sort. El Salva va acabar guanyant pel simple procediment d’empènyer un passat de torre que s’havia fabricat. I El Torres, va acabar enganyant el seu jove rival de manera sorprenent. Així doncs, el Pablo va poder certificar unes taules sense importància, per col·locar un set al marcador que feia irrellevants les derrotes del Gea i el César, que van perdre en voler atacar massa, o massa aviat, segons com es miri.

És a dir, que tot i que no està massa clar com funciona el play-off aquest, suposo que acabem de passar una ronda, i que ara ens tocarà un altre rival per sorteig, que podria, o no, ser el Montcada B, que ha guanyat (per aixafament) l’Igualada, o bé el Colon B, que també ha guanyat per aixafament el Masroig:

MASROIG 2 = 8 ATENEU COLON B