L’equip A guanya un altre cop, i la resta, empaten, empaten, i empaten.

L’equip A torna a guanyar, aquest cop a un Barcelona-Vulcà B bastant devaluat. El resultat, 6.5 a 3.5 ha estat fins i tot curt, considerant que teníem molt més Elo a tots els taulers. Una dada: la nostra mitjana d’Elo era en aquest matx de 2124. La dels rivals, era de 1997. A més a més, el seu primer tauler era "virtual", i no venia, de manera que hem començat amb un 1-0. I malgrat tot, no hem assegurat el resultat fins bastant tard.

El primer a acabar, ha estat en Martí, que ha guanyat còmodament per atac un rival 300 Elos inferior. Resultat lògic i natural, per compensar l’absurda derrota de la ronda anterior.

A continuació, s’han produït dues deixades de dama molt semblants, una al nostre favor i l’altra en contra. El rival del Muñoz, que tenia la dama amenaçada, ha mogut una altra peça, i ha intentat rectificar a posteriori. La justa reclamació del Xavi ha provocat que, després d’un intent de tangana i múltiples protestes, el rival hagi continuat amb dama de menys, fins al mat. Dos de dos pel Muñoz, en ratxa.

En canvi, al Fede li ha passat el contrari. En una posició amb peça de més, li amenacen la dama, i en comptes de retirar-la, ha mogut un peó. Al seu favor, cal dir que ell no ha seguit amb dama de menys, i ha abandonat immediatament. La partida i la sala de joc. Caldrà recuperar-lo anímicament per la setmana que ve.

El nostre debutant Torres, que no sembla saber que no es pot parlar pel mòbil a la sala de joc, ha guanyat brillantment una partida d’atac de les que a ell li agrada tant jugar. Columnes i diagonals obertes, i successives entregues fins al mat.

El Perez, taules. Jugava contra el rival més fort dels que han vingut, i tot i que no ha quedat malament d’obertura, no ha tingut una bona partida en cap moment. El seu mig punt feia el 4.5 al nostre favor, quan quedaven quatre partides: Gea, Angli, César, i Martin.

El Sr. President ha fet ¡taules!. I a més a més, !en un final!. Lamentable. En canvi, el Sr. Angli, ha aconseguit una brillant victòria, pel noble procediment de l’atracament, amb doble de cavall inclòs. En qualsevol cas, això servia per a que ja no tinguessin importància els resultats del Sr. César (derrota, en una partida on en cap moment ha estat còmode), i Martin (taules, naturalment en un final de peça i torre).

La setmana vinent, caldrà continuar la ratxa de victòries a casa del Sant Andreu (que té un equip millor que el nostre, i que l’any passat ens van guanyar per bastanta diferència.